Us presentem, us convidem i us demanem que entreu i passeu dins aquesta casa oberta. Que contempleu a poc a poc cadascuna de les estances, que n�admireu all� que hi contenen: l�obra de LLU�S CERC�S.
No �s fins avui, primavera de l�any 2007, que l�Ajuntament de Vilafranca ret homenatge a aquest excepcional pintor, a aquest artista, a aquest estudi�s del color, de la forma, de la llum, de la po�tica p�tina d�una vida mirada i retratada amb una sensibilitat excepcional. Simulant set �mbits vitals, talment el 7 com a s�mbol de transformaci� i d�integraci�, l�exposici� que us oferim fa un recorregut tem�tic i formal per gran part de l�obra del Llu�s. Aix� al rebedor hi trobarem els quadres de benvinguda, grups de persones que es troben, que es parlen, que es comuniquen. Quan avancem hi veurem els quadres que ens porten la mirada cap enfora, cap al carrer. El desig d�intimitat ens reclamar� una tercera cambra, els quadres que s�hi apleguen s�n aquells que, pel seu contingut de figures desdibuixades i emergents, volen suggerir-nos que ens trobem a l�estudi del pintor, on hi viuen objectes i temes que l�acompanyen. Figures i paisatges amb l�aigua com a element com� s�n aquells que es troben al quart espai, abans d�entrar a l��mbit on s�n recollits temes recurrents a la pintura de tots els temps: la dona, el pintor, els objectes, la mort... Ens trobem a tocar del cor d�aquesta exposici�, just al centre s�hi reuneixen els quadres que simbolitzen les relacions m�s �ntimes, la paraula, els somnis. Abans, per�, podem fer una ullada lenta a all� que habitualment es mira de passada, petits quadres de 12x18 que demanen l�atenci�, que semblen cridar-nos, i dir-nos: atura�t i mira�m!
Els textos que llegirem al costat de cada pintura s�n apunts del Llu�s seleccionats de les m�s de trenta carpetes que l�artista classificava met�dicament per temes. Aix� quan entrem a casa seva tamb� li sentirem la veu. A l�absis d�aquesta capella/casa del pintor un audiovisual que ha transformat m�s de 400 dibuixos i esbossos fixos en un moviment continu, el moviment de la seva sensibilitat. Aquest i no cap altra �s el que mou i remou aquesta mostra, aquell moviment tan quiet i silenci�s de l�emoci� del pintor, del seu art, de la seva perman�ncia.
|
|